Barcelona
So
Límit
/
Zèppelin
Expandit
2012
Arxiu / Archivo / Archive
Presentació / Presentación
Convocatòria
internacional
15 de Novembre de 2012
Convocatoria
internacional
15 de Noviembre de 2012
International
call
November 15, 2012
Obres rebudes
Obras recibidas
Received works
Activitats / Actividades
Seminari Taller d'Espacialització de So / Seminario Taller de Espacialización de Sonido
4-8/02/2013 16.00-20.00 Hangar
ZèppelinExpandit2012 / ZeppelinExpandido2012 / Concert Multifocal / Concierto Multifocal 30/11/2012 . 20.00 . Hall del CCCB
BarcelonaSoLimit: Exposició de so i música / Exposición de sonido y música
BarcelonaSoLimit: Obres presentades a la Convocatòria / Obras presentadas a la Convocatoria
Paulo Hartmann : Acció participativa amb SmartPhones / Acción participativa con smartphones
Concert Multifocal / Concierto Multical
19/10/2012 . 20.00 . Mirador CCCB
CageMixTuring Irish Circus Electronic Live Ensemble
Escolta multifocal de fragments memorables de l'obra de John Cage modulats per un algorisme implementat en una màquina de Turing virtual i expandida als 17 altaveus que integren el dispositiu d'espacialització sonora de l'Orquestra del Caos
/
Escucha multifocal de fragmentos memorables de la obra de John Cage modulados por un algoritmo implementado en una máquina de Turing virtual y expandida a los 17 altavoces que integran el dispositivo de espacialización sonora de la Orquesta del Caos
Concert / Concierto
Zona Franca . Lali Barrière . 25/05/2012 . 20.00 . Mirador CCCB
BSL al/en el/ at CCCB
Nota de premsa en PDF
Nota de prensa en PDF
41 27.141 N 002 11.896
23.03.2012 . 09.49 . Orientació est . Altitud 12 m.
Camí de la ribera sud del riu Besós . Nus de la Trinitat
A saber què fan en aquesta fàbrica tan grossa! Sona força. De forma molt invariable en el temps, l'espectre conté una banda de soroll uniforme en el registre mig alt i un greu mig d'altura bastant més definida. De banda més estreta, doncs. El trànsit hi col·labora amb una mica d'imprevisibilitat. A l'est, un pont pel que passa tot tipus de vehicles i que connecta Barcelona amb Santa Coloma i una mica més a l'oest, una enorme estructura cilíndrica de ciment suporta el pas d'una marea de vehicles de la que prové la major part de sons de trànsit. Entre la fàbrica i el llit del riu hi ha un camí de terra ple de forats. Es la via d'accés dels vehicles pesats. Hem vist un torus que trafega paquets grocs dintre la fàbrica. Des d'aquí, a uns cinquanta metres, sentim perfectament el seu senyal de marxa enrere, aquell del que en Max Neuhaus abominava. A més, és clar, tots els sorolls deguts als seus desplaçaments i a la seva activitat.
Per estrany que pugui semblar, en aquest entorn tan degradat hi ha vida. Fa una estona sonava un ànec que, pel to de veu, semblava molt enfadat. D'insectes també n'hi ha. I d'altres ocells més petits. Sense tenir gaire cura de la classificació, diria que són pardals a més d'algun altre que passa de tant en tant; però no. Sonen massa fort per ser pardals. Tanmateix, ves a saber : els rossinyols són petits.
Per l'altra vora del riu passa gent, però no els sentim. Tan sols els veiem amunt i avall fent salut, caminant o en bicicleta. Semblen a dins d'una pel·lícula muda.
41 27.964 N 002 11.207 E
23.03.2012 . 10.57 . Orientació est. Altitud 35 m.
Plaç del Primer de Maig . Vallbona - Rec Comptal
Això està ple de cotorres! Es un barri força tranquil a la vora de la via del tren. Abans de muntar, hem vist una senyora que duia el cap cobert amb un mocador. Per la construcció de les cases, els vehicles i la gent que passa, sembla que per aquí hi ha poc poder adquisitiu. Tanmateix, com moltes cases son d'una o dues plantes, l'entorn és força agradable. Som en una mena de zona verda, molt petita, on predominen les acàcies. Al nord, queda un turó on creixen els pins. En diuen el Cim, pel que hem pogut saber de les senyalitzacions.
Fins que no ha arribat el camió de les escombraries, que s'ha quedat al ralentí molt a prop de nosaltres, el so predominant procedia de les aus i, de fons, és clar, del trànsit. Tot i que som al costat de la via de tren, encara no n'ha passat cap pel davant. Just ara ho fa. No es gaire sorollós. A més del Racing de Vallbona, hi ha altres instal·lacions esportives. Entre elles, una estructura polivalent que deu servir per a fer festes de barri i un parc infantil. I això d'enregistrar cigales és cultura o esport, em demanava una vegada un forestal que devia pensar-se que jo era un terrorista. Decididament, la qualitat de vida en aquest barri sembla força bona. El problema més important deu ser la comunicació amb el centre.
Mes enllà de la via del tren baixa el Besòs. Vorejant-la, sembla que hi ha un circuit de natura, perquè passa força gent en bicicleta o a peu. Un indicador assenyala un punt verd a l'entrada del barri des de la Meridiana. Deu ser això, encara que alguns vinguin a llençar les deixalles als contenidors.
En els vint minuts d'enregistrament han passat dos autobusos.
41 27.596 N 002 09.912 E
23.03.2012 . 12.04 . Orientació nord Altitud 188 m.
Prop de la Font Muguera - Cementiri del Nord ( Ciutat Meridiana, Torre Baró )
Som al límit amb Montcada i Reixac. A l'est queda Ciutat Meridiana i a l'oest, el cementiri de Collserola. El camí que va en direcció nord-sud, connecta el Turó d'en Cuiàs Mort amb Can Cuiàs. Molt a prop d'aquí acaba una línia elèctrica i un pel més enllà hem vist uns dipòsits d'aigua que deuen servir Ciutat Meridiana. Som a la Serra de Collserola, de manera que el trànsit se sent molt lluny. De molt avall. Ve clarament de l'est. El pas de les motos de cilindrada mitjana destaca de la resta de vehicles de manera molt evident. Es clar que si afines l'orella, pots distingir molta cosa. Del costat del cementiri i de Can Cuiàs, canten els ocells. Una bona pila d'espècies. M'intriga la tendència de la vida a colonitzar qualsevol mitjà. Si paréssim l'activitat humana, en quatre dies es regeneraria tot. Però si no la parem, podríem engegar-ho tot a en Orris. Ara diria que els humans tenim tendència a transitar les carenes de les catàstrofes. També se senten algunes veus, però poques. Deuen ser treballadors del cementiri. Però també hi ha nens que juguen. No són a prop. Se senten molt fluix. Juguen, sí.
Pensava en tot això quan una parella de motoristes municipals s'han acostat. Han passat molt a prop del micròfon per entrar al recinte del cementiri. Es ben palès que les seves motos són el més sorollós que fins ara hem sentit aquí. Si és que han de patrullar, no podria l'Ajuntament enviar els guàrdies a fer-ho a peu? Seria molt més agradable per a tothom. Saludable. Fins i tot, més sostenible.
26.03.2012
41 27.028 N - 002 09.535 E
26.03.2012 . 09.55 . Orientació est . Altitud 245 m.
Coll de la Ventosa
Hem tingut sort. El punt que vàrem marcar és a la carretera del cementiri del nord. Podem arribar motoritzats. No com a l'anterior presa de so, que vàrem haver de caminar una estona amb tot l'equip a l'esquena. Fins i tot hi ha una parada d'autobús. Ens hem posat a l'altre costat d'un pont que travessa la carretera. Només es per vianants. El camí ve de Torre Baró i va cap el Forat del Vent, tot seguint la carena de la Serra de Collserola.
Fins ara els gossos de la casa del davant bordaven de mala manera. Hi han estat una bona estona. Devien notar l'arribada dels gossos d'una dona que, vestida de muntanya i amb casc de bicicleta, travessava el pont fa un moment. En allunyar-se, els gossos han parat de bordar. Ens han deixat amb el silenci del pas de la gent, a peu o en bicicleta, i els ocells, que en plena primavera i hores abans del migdia, canten per tot arreu. De tant en tant passen vehicles per sota del pont, però sembla que no n'hi ha gaire per aquí a aquesta hora.
De fons, el greu de banda ampla que puja de Cerdanyola i, evidentment, de Barcelona, que encara s'endevina a l'altra banda del coll. En realitat, a mida que ha passat el temps, hem anat sentint més vehicles. També més gent, diria jo, però crec que no hi ha cap raó clara per que això passi. Al cap d'un quart de començar a enregistrar, l'autobús, en allunyar-se, ens recorda que fa una estona el gall no para de cantar. Això que diuen del gall, que canta de matinada, ho haurien de revisar. Comença a cantar de matinada, però després no para en tot el dia! Hi ha força antenes en aquesta casa. Antenes a dins de la finca i torres d'electricitat al voltant.
41 26.839 N - 002 08.096 E
26.03.2012 . 10.49 . Orientació est . Altitud 341 m.
El Portell de Valldaura
Per tot arreu hi ha marques de la GR que segueix tota la carena de la Serra de Collserola. Can Valldaura queda ara més avall, cap a Cerdanyola, i a l'altre costat del pont on ens hem anat a posar. El camí ve del Forat del Vent i va cap l'Arrabassada. El rètol diu que més enllà hi ha un centre d'acollida d'animals domèstics. Som al Passeig de les Aigües.
El greu de banda ampla és més intens aquí i clarament prové de Barcelona. El paisatge sonor és similar a l'anterior: vianants i ciclistes que passen pel camí, ocells i algun insecte, per tot arreu, i vehicles que passen per la carretera d'Horta a Cerdanyola. Tot ben assentat en el greu de banda ampla, que, com tot soroll natural, presenta a l'escolta atenta elements diferenciables.
Un paio que passava corrent em rescata del mar de soroll i em fixo en el cant de les aus. No paren! Dir aus no vol dir res, perquè hi ha xiulets de tota mena : més aguts, més greus, piulars en ràfegues curtes, llargues, repetitives. Piulars aïllats, de repetició constant, de repetició inconstant, previsible però poc densa. I una serra que algú deu fer anar a Can Valldaura.
No hi ha tòrtores i això és un descans per l'orella. Mira que arriben a ser pesades!
41 25.991 N 002 07.618
26.03.2012 . 12.06 . Orientació nord . Altitud 417 m.
Turó de Santa Maria
El turó de Santa Maria queda al costat del Tibidabo. Tot i que és un indret menys freqüentat que els anteriors, acaba de passar un home que caminava pesadament. Retenia els passos. Tal vegada per evitar la fatiga. Hem arribat per la carretera de l'Arrabassada i després, pel camí de Sant Medir, des d'on s'hi arriba per un camí més estret que puja a mà dreta. Hi ha força vida en la zona. De fet, a Sant Medir hi ha una comunitat de veïns. El cartell que hi havia a l'aparcament ho deixava ben clar.
El greu de fons és més destriable que abans. Està fet de vehicles que passen propers i d'avions i helicòpters que sobrevolen la zona. A prop del micro deu haver un au que pica un tronc. Ho fa amb força insistència, però les particularitats dels atacs i les separacions temporals són força imprevisibles. Els xiulets no són els mateixos que en les preses anteriors, però igual que abans, varien molt. Fa un moment se sentia un de molt rugós. Però ha callat. Ara, el rugós és un altre. Sembla una mena d'ànec, però no crec que per aquí n'hi hagi. De tant en tant, ales batudes, com abans. També sento la tòrtora! Però de moment (i toco fusta) tan sols ha fet dos períodes del seu cant abans de callar. Estem de sort.
Les aus han callat per una estona. Només sentia la que picava el tronc. Acaben de tornar tímidament. La majoria són més llunyanes. Alguna ha batut les ales per uns instants al temps que piulava i saltava d'un arbre a l'altre. Sembla que vola així. Bat les ales i piula. Deu ser per marcar la seva posició. Tal vegada a fi que els seus companys d'espècie la localitzin. Té sentit ara, a la primavera.
El xiulet que sento cap el sud és especialment imprevisible. Contrasta molt amb un que se m'ha posat al davant, molt repetitiu. Ha marxat; i nosaltres ho farem aviat. El so greu de fons és molt variat. Fluctua força i és que és més proper que el que teníem abans.
41 25.221 N - 002 05.236 E
26.03.2012 . 13.32 Orientació sud est . Altitud 398 m.
Carrer d'Alzalea . Camí de Can Calopa a Can Pasqual
Per aquí passa la carretera de Molins de Rei. Per arribar-hi hem travessat un barri força ric, de cases unifamiliars. Veníem de Les Planes. Després, el camí s'ha fet un pel pitjor i estret. Ara les cases no semblen tan riques. Els cotxes tampoc no són tan cars com els que es veien abans. Som al costat d'una casa que en un altre temps molt possiblement va ser una masia. Els gossos ens han bordat un pel en arribar. Ara fa estona que callen. Tan sols en queda un que continua. Borda de tant en tant, però es imprevisible. El bosc aquí és bàsicament d'alzines, però un pèl més enllà s'hi veuen pins. Se'm fa estrany veure tanta vegetació a Barcelona! Les aus són més lluny que en la presa anterior. Deu ser per l'hora, perquè aquí encara és més feréstec. Sona l'aire i és que en fa una mica. Però sovint para i aleshores se senten avions. No som gaire lluny de El Prat, de fet. Avall se sent el pas del tren, que encara sona com els d'abans, perquè el traçat deu conservar algunes juntes antigues. Aquests trens són els de la Generalitat. Els famosos Ferrocarrils Catalans.
Les aus continuen lluny. Ara més constants que abans. Sempre em pregunto si es deurà a alguna cosa que callen totes de sobte. I també em podria preguntar el contrari : com és que tantes canten alhora? Però, pel que sigui, això em resulta més natural. Si menys no, que tendeixi a haver-ne sempre alguna, com la que ara s'ens acosta per regalar-nos uns xiulets. El més present, tot i que fluix, és el trànsit. Del tren no hem tornat a saber res.
29.03.2012
41 25.017 N - 002 03.589 E
29.03.2012 . 10.05. Orientació Sud . Altitud 328.
Central elèctrica . Carretera de Molins de Rei a Vallvidrera
A la carretera de Molins de Rei just al límit municipal de Barcelona hi ha una central elèctrica que queda enlairada respecte del nivell de la carretera. Hi passen vehicles de poc pes; principalment, motos. Molins es veu lluny a la vall.
Un pedal invariable de cinquanta hertz és símptoma del funcionament de la central. No gaire lluny d'aquí, però, al fons del bosc i cap a Molins, hi ha concert d'aus. Entre elles i nosaltres, passen cotxes. Com la carretera és un seguit de corbes molt pronunciades, no falten els que tracten de superar-les a tota pastilla. Quan no passa cap vehicle, la remor de la població i de tot el Vallés Occidental ens arriba força bé. Igualment lluny, imagino que de Molins, un gos borda, gairebé en el meu llindar d'audició. De tant en tant, algun avió ens passa pel damunt. Pel camí on ens hem posat, de moment, passen ciclistes, i, just abans de començar a enregistrar, gent del parc de Collserola, que revisava la senyalització. Què feu aquí? Enregistrar... Enregistrar, què, em diu. Com el veig de bon humor i capaç d'encaixar una broma, li disparo un a tu que el fa riure força. I per a qui ho feu, això? Per a nosaltres.
Allà on cantaven les aus, ara sona un grup de gent que deuen haver-les fet fugir. No totes ho han fet, però. N'hi ha una que continua el seu cant invariable. Sembla una gallina. Produeix dues notes separades d'una tercera major gran. Les altres no és que hagin desaparegut del paisatge sonor; continuen cantant per aquí, però més al nord. La gallina continua de fa una bona estona. A veure si encara sona quan marxem. No. Ha callat. Al seu lloc, gossos molt propers. Deu ser l'espai de lleure de Santa Maria d'Olèrdola, que és molt a prop.
41 24.310 N - 002 04.824 E
29.03.2012 . 11.15 Orientació oest . Altitud 325m.
Coll de les Torres
Al Coll de les Torres s'hi arriba caminant. Des d'aquí surten camins cap el Turó Rodó i al de la Coscollera, cap a Can Vilà, Sant Just Desvern i cap el Turó de ca n'Oliveres. També hi ha torres d'electricitat. Ben a prop meu s'alça una de grossa. Sonen. Es impressionant, però si es diu de les torres, m'he fet la idea que és perquè per aquí hi ha torres d'ermites o, ves a saber, igual és per això!
Veig molta alzina i gran diversitat de plantes al meu voltant.
Des del punt de vista sonor, predominen els cants d'aus, però passen bastants en bicicleta. Són d'aquells que no tenen en compte el límit de velocitat de vint kilòmetres per hora ni l'amplada dels camins. Abans, un home ens ha preguntat si érem forestals, perquè volia fer una queixa. Si, ja ho sé, senyor; a mi també em molesten, però, igual que vostè, jo no puc fer-hi res. També hi ha alguns vianants per aquí. Passegen. Són estrangers. Els gossos, no. Són d'aquí. Com l'ocell que ara em desperta per informar-me que quan el cotxe aquell que ara sento lluny passi més a prop, no em deixarà sentir-lo. Però no arriba. L'ocell calla abans i el gall d'una masia propera pren el seu torn. Les aus del bosc van callant. Fa aire i, com abans, sentim el passar dels avions.
41 24.405 N - 002 04.413 E
29.03.2012 . 12.06 . Orientació nord . Altitud 209 m.
Torre de Santa Margarida
No sé que serà la Torre de Santa Margarida, perquè no veig l'ermita. El camí que ens ha dut fins aquí es ample i relativament pendent. Els ciclistes bufen al passar. Alguns tenen esma per saludar. El picar el tronc del carboner ha estat present durant una bona estona. Fins ara era molt a prop. Deu haver canviat d'arbre, perquè el color del so és molt més apagat i és un pèl més lluny, perquè sona manifestament més fluix que abans i amb una reflectivitat que ho fa ben palès. El temps d'escriure aquesta frase i ja no el sento més. Sóc jo qui escolta o ja es un altre? Si ho sóc, no seria un altre qui ho feia abans? Era aquesta la sensació a la que Octavio Paz es referia?
Cada bicicleta sona a la seva manera. Aquesta produïa clarament una freqüència mitjana estable. La seguia un gos. Gos i ciclista eren silenciosos. No com uns que no gaire lluny baixen cridant. No és que estiguin enfadats. Es la seva manera de parlar. A crits. Deuen pensar que el món és seu. Había visto de todos colores, diu un. Explicava alguna cosa. Mireu aquest pedazo de pino. A voltes s'entén el que diuen; però sovint entren en zones d'ombra acústica. S'acosten. D'això se'n diu cardo borriquero... Van a cavall. N'hi ha un que porta la veu cantant : Què? hi ha algun animaló per aquí? Callo; no vull contaminar la gravació. N'és ple, d'animalons, però a tu també t'enregistro, penso mentre el miro somrient amb gest de que no parlaré. No tens ni idea del que et diria, tracto de transmetre-li telepàticament.
18-04-2012
41 23.886 N - 002 06.023 E
18-04-2012 . 09.55 . Orientació sud . Altitud 344 m.
Coll del Portell
Hem deixat enrere uns 500 metres el Club de Golf Diagonal. La vista de la Ciutat de Barcelona és més propera que en altres indrets de la Serra de Collserola. Això deu ser el límit amb Sant Just Desvern. Som ben bé a la carena, en un punt que contribueix en la línia recta que va des de la Torre de Comunicacions de Collserola, emblemàtica d'ençà els jocs olímpics, i una altra més petita que, pel tipus d'antenes que la poblen, imagino dedicada a la telefonia mòbil. Molt a prop veiem una torre de guaita. Es per la vigilància dels incendis i coses així? Des d'allà dalt podria fer-se una bona pila de coses. A la vall est ens queda la ciutat, per sota del bosc de pins que cobreix tota aquesta zona. Del costat oest, cap a Sant Just, matolls secs i ginesta que just aquests dies encara lluita tímidament per florir. De tots dos costats, figueres de moro. Al fons, cap a l'oest, la Serra continua i no se la veu acabar. Igual que en sentit contrari.
El camí de la carena connecta els turons. Cap el sud, les ruïnes de Sant Pere Màrtir i una bateria antiaèria; cap al nord, el Turó d'en Cors. L'indicador diu que això és un espai de memòria. Una memòria negativa. Tenim més llocs de memòria negativa que positiva?
Al principi hi passava força gent. Ara fa una estona que no, de manera que la remor de la metròpoli ens arriba molt clara. No fa bo. Tampoc dolent, però em pelo de fred. Crits estranys han precedit el pas de ciclistes que ens saluden. En deixar de veure'ls, encara cridaven. Poc després, un home que saluda va en sentit contrari i una senyora passa amb tres gossos massa juganers. Un ha anat directe a emprenyar a en Carlos. Un altre ha vingut a purgar-se amb unes plantes peludes de la meva vora.
41 23.004 N - 002 06.087 E
18-04-2012 . 10.57 . Orientació nord . Altitud. 119
Pla del Baró de Viver
Aquest és un dels llocs més estranys que hem enregistrat. Al nord, una mica per sobre dels nostres caps, darrere d'un mur, queda l'Hospital de Sant Joan de Déu. Alguns dels qui ens veuen en passar s'aturen a fer una ullada. No és normal veure gent aquí on som. Al davant, mes enllà del nus de comunicacions, hi ha el Parc Cervantes. No hem pogut arribar-hi. Era massa perillós travessar la calçada. Es la sortida d'Esplugues de la Ronda de Dalt. La que du a Finestrelles. A banda dels pins, la ginesta un pèl més florida que la de la carena i de les figueres de moro, hi ha un ametller petit, un lledoner, un arbre de fulla verd molt clar i molta planta que no reconec. Ningú no hi ve aquí. Els de jardins no crec que s'hi entretinguin en aquest cau. Els pins, però, no són com els de Collcerola. Han estat plantats recentment. Al davant, al Parc de Cervantes, hi ha palmeres.
El nivell sonor es altíssim. No sé com els ocells poden cantar ni quin sentit pot tenir per a ells fer-ho. Però des que hem arribat, no han parat de cantar. Se senten ben poc. Entre ells, tampoc crec que se sentin gaire i és que la via ràpida passa just a vint metres de nosaltres.
Quin límit més bèstia!
41 22.664 N - 002 07.279 E
18-04-2012 . 12.15 . Orientació Oest . Altitud 42 m
Riera Blanca
Ojalá se ponga bien y podamos vivir esto que estamos contando, deia la periodista de TVE a la tele del bar on fa una estona preníem un cafè. No tenia ni idea del que deia, la noia. La tele en va plena d'això. Tal vegada el Rei hagi malbaratat els diners amb la seva cacera d'elefants, però el muntatge que tenen a la sortida de l'Hospital USP San José també implica malbaratament i és completament comparable en termes de magnitud. Quant val tota la fila de periodistes i operadors de càmeres, micròfons, unitats mòbils i tota la pesca aquesta que es desplega per cobrir els espectacles de la política i del que no és política? Per cert, que l'hospital és privat. No he pogut esbrinar què significa USP, però sabent que l'hospital és privat, podria tenir alguna cosa a veure amb sanitat privada.
El bar és un frankfurt del carrer Riera Blanca just en el límit on esdevé Arístides Mallol. A l'altre costat del carrer és l'Hospitalet i una mica més amunt, cap a la Diagonal, queda el Palau Blaugrana.
Passa força gent amb samarreta del Barça. Era d'esperar. Aquest vespre juga la semifinal de la Champions amb el Chelsea. Que ho sàpiga jo, vol dir que el bombardeig publicitari ha estat monstruós. I es cert : per televisió i ràdio la publicitat ha estat especialment agressiva. També a RTVE, tot i que en teoria no tenen publicitat. Però feta la llei, feta la trampa : ho sap tothom que amb l'anunci del partit hi va el nom del patrocinador, que, per la dicció del locutor, hom diria que es tracta d'un esportista més. Vergonya. No som capaços de fer lleis que funcionin per a tots, siguem qui siguem. Després ens venen la democràcia. Però que existeix la democràcia? No hi ha manera de fer les coses una mica millor? Ni els reis haurien d'anar de cacera ni hauríem de permetre als polítics que mentissin quan ens volen fer creure que les coses no poden estar millor del que estan.
Sonen les escombraries, el trànsit i una perforadora. Tot escombraries, vaja. Llencen a la via pública les coses de les que no sabem com reciclar. El soroll i el trànsit en són l'exemple. Com és que no hi ha contenidors pel soroll?
41 21.126 N - 002 07.824 E
18-04-2012 . 13.16 . Orientació sud . Altitud 13 m.
Fira de Barcelona
Aquest indret és l'encreuament del Carrer de la Botànica amb l'Avinguda de Joan Carles I. A la dreta del micro hi ha la connexió entre l'entrada de la fira i l'altre costat de l'avinguda, l'Hotel Fira Congress. Hem vingut a posar el micro aquí perquè queda protegit del vent per la tanca de zenc de l'ascensor de la parada del metro de la línia 9. Encara no funciona.
Fa fred i vent. Com era d'esperar, el flux de camions és notori a la Zona Franca. Del costat de la fira prové una font sorollosa aguda. Semblava una instal·lació d'aire condicionat, però en acostar-me a la reixa de la fira hem vist gent que treballava. Deuen tenir un compressor. Hom hauria dit que ningú passaria a peu per aquí; però sí. Hi passa gent. Poqueta, però hi passa. Com els operaris de jardins, que van armats de les seves màquines de tallar herba. Tenen tota la pinta d'haver estat els qui han tallat l'herba de l'altre costat de l'Avinguda Joan Carles I.
El soroll agut para i allà, ben lluny, els operaris de les segadores, també. Deuen venir de prendre un cafè. Ves a saber on donen cafès per aquí! Però ben segur que hi ha un bar. La vida sorgeix d'allà on menys esperem! Fins i tot en les avingudes immenses de la Zona Franca.
20.04.2012
41 19.398 N 002 07.140 E
20.04.2012 . 20.04.2012 . 10.03 Orientació sudest . Altitud 6 m.
Carrer del número 6
Som ben bé a l'entrega del riu Llobregat al mar. Això havia estat el riu, de fet; però per alguna raó, aquesta zona va ser drenada i el riu, desviat cent metres al sud. Els camions passen pel carrer, que, en realitat és una carretera que comunica Barcelona amb el Prat de Llobregat. Ens hem posat a l'entrada d'un camí particular que et rep amb un rètol curiós : "hago trabajos de lavranza con el multicultor 5 caballos economico".
Hem instal·lat el micròfon prop d'unes canyes que surten espontàniament de l'antic llit del riu, entre dues línies elèctriques. Deu haver un ànec a dins, perquè el sento però no el veig. Molt a prop d'aquí hi ha dues fàbriques. Sentim clarament la maquinària de la més propera, Ibèrica AG. Es tracta d'un so d'altura força determinada que, ben segur, quedarà enregistrat.
Els avions es veuen, però se senten força fluix. Em meravello de la quantitat d'ocells que sento tan a prop en aquest indret oblidat de gairebé tothom. Si hi ha un no lloc, és aquest. Força variada i totalment incontrolada, la vegetació conviu amb restes d'asfalt, ciment, rajola i cautxú. Una premonició?
41 21.113 N 002 10.544 E
20.04.2012 . 12.02 . Orientació Est . Altitud 4 m.
Terminal B
El Fantasia espera els seus passatgers a la Terminal B. Al davant té un edifici de sostre corbat, com si fos una ona, amb una torre de secció circular una mica deformada. Palacruceros es pot llegir en lletres platejades a la façana. Molt pretensioses. Nosaltres hem deixat l'edifici enrere, en la direcció del punt on inicialment volíem enregistrar. Però no ha estat possible. A dónde van? Queríamos tomar muestras de sonido lo más cerca posible del mar. Tienen permiso? No. Pues entonces dé la vuelta en la rotonda y salga por allí. No hi ha hagut manera d'entrar al port comercial. Totes les entrades estan vigilades. Haurem de venir un altre dia amb els permisos que calgui. Per això em vingut aquí.
Ara som a uns tres cents metres del creuer Fantasia, que és, literalment, més gran que una casa. Més gran que una mançana, gairebé un barri! La façana recorda un edifici d'aquells descomunals de Benidorm. Ja a Valparaíso vàrem veure un vaixell d'aquestes dimensions, però era un buc de càrrega. No hem pogut anar més lluny. Una reixa i dos senyals rotundes ens ho impedeixen. El Castell de Montjuïc queda exactament davant de la nostra posició.
A banda dels ocells, un dels quals acaba de produir una emissió totalment insòlita per la reiteració i el ritme gairebé maquinal, sento, precisament, tota mena de màquines. Serà que les imita? Molt clarament distingeixo el senyal acústic dels elevadors de càrrega i les màquines dels vaixells propers. També cops metàl·lics relativament llunyans i els camions que passen per la via privada interna propera i totalment inaccessible.
41 22.595 N 002 11.508 E
20.04.2012 . 13.11 . Orientació sudest . Altitud 0 m.
Platja de la Barceloneta
El carrer Judici ve a morir just al darrere de nosaltres, que ens hem instal·lat força a prop de l'estranya peça en ferro i vidre que apila caòticament quatre blocs paral·lelepipèdics. Devem ser a uns 400 metres de les torres de la Vila Olímpica.
El mar és constant i imprevisible. Com sempre i com mai. Hi ha de tot, aquí : gent de la ciutat que ha vingut a banyar-se, turistes de totes les procedències, pidolaires, venedors d'ulleres de sol i pareos, camells, estrangers sense feina, criatures i coloms. Tot això, bastant a prop; i a mitja distància, una obra que restaura un dels edificis més alts del barri. Tenen una grua muntada en un camió, però el que se sent és, sobre tot, el martell mecànic. Com fa vent, els sons de l'obra no ens arriben.