CageMixTuring / Barcelona So Límit / Zèppelin Expandit 2012 Arxiu / Archivo / Archive Presentació / Presentación Convocatòria internacional 15 de Novembre de 2012 Convocatoria internacional 15 de Noviembre de 2012 International call November 15, 2012 Obres rebudes Obras recibidas Received works Activitats / Actividades Seminari Taller d'Espacialització de So / Seminario Taller de Espacialización de Sonido 4-8/02/2013 16.00-20.00 Hangar ZèppelinExpandit2012 / ZeppelinExpandido2012 / Concert Multifocal / Concierto Multifocal 30/11/2012 . 20.00 . Hall del CCCB BarcelonaSoLimit: Exposició de so i música / Exposición de sonido y música BarcelonaSoLimit: Obres presentades a la Convocatòria / Obras presentadas a la Convocatoria Paulo Hartmann : Acció participativa amb SmartPhones / Acción participativa con smartphones Concert Multifocal / Concierto Multical 19/10/2012 . 20.00 . Mirador CCCB CageMixTuring Irish Circus Electronic Live Ensemble Escolta multifocal de fragments memorables de l'obra de John Cage modulats per un algorisme implementat en una màquina de Turing virtual i expandida als 17 altaveus que integren el dispositiu d'espacialització sonora de l'Orquestra del Caos / Escucha multifocal de fragmentos memorables de la obra de John Cage modulados por un algoritmo implementado en una máquina de Turing virtual y expandida a los 17 altavoces que integran el dispositivo de espacialización sonora de la Orquesta del Caos Concert / Concierto Zona Franca . Lali Barrière . 25/05/2012 . 20.00 . Mirador CCCB BSL al/en el/ at CCCB Nota de premsa en PDF Nota de prensa en PDF |
El dia que John Cage mostrà al món que el silenci total no existeix, la realitat entrava com un vendaval en la creació musical. Les seves portes quedaven així definitivament obertes a l'art sonor. Radicalment coherent, el pensament lluminós d'aquest creador li va valer ser considerat en vida un dels compositors més influents de totes les èpoques. La seva personalitat és coneguda per molts aspectes, tots ells fascinants. En l'any de la celebració del seu centenari, a l'Orquestra del Caos ens interessa especialment posar l'accent sobre les qualitats que fan d'aquest creador que escrivia texts d'arquitectura a partir de la definició dels seus processos musicals un dels més distingits dissenyadors de màquines de composar música. No és que fos el primer. Gairebé ningú és el primer en fer res. En 1777, Mozart ja va composar Musikalisches Wurfelspiel, un joc de daus musical capaç de generar 11 elevat a 16 minuets a partir de 176 compassos predeterminats. Però tan per a ell com per als seus coetanis, l'exercici era poc més que un divertiment. El mèrit de John Cage és haver comprés que és possible de trobar sentit en totes les confluències i associacions de sons. Tan sols cal obrir la ment a totes elles. Segons el seu pensament, és un exercici d'escolta i de qüestionament del jo. “Existeixen, i a mi m'interessa el fet que ells són allà i no en la voluntat del compositor”, deia dels sons, dels que reivindicava llur total independència i llibertat intrínseca. El món i la realitat són processos, per a Cage. Igual que la música. Davant la immensitat inabastable de possibilitats dels processos musicals, tots vàlids, des del seu punt de vista, doncs, la tasca del compositor havia de centrar-se en el disseny de mètodes objectius de generació de sons que l'ajudessin a extreure subconjunts d'aquella immensitat i l'alleugessin de les preses de decisions determinades per la voluntat. La seva activitat es traslladava així de cop a la confecció de l'algorisme generador del procés determinant de les seves disposicions en l'espai musical. Els mètodes compositius que John Cage aplicava a la generació de les seves obres són molt variats. Especialment radicals i diversos en l'ús de l'atzar, des de l'any 51, es caracteritzen per la generació de processos aleatoris que determinen absolutament les notes, els silencis, els ritmes i la instrumentació de tota la seva producció. L'invariable en la seva manera de fer, però, és el rigor i la pulcritud extrems en l'aplicació dels mètodes una vegada definits. Molt possiblement, Cage no hagués arribat a les seves concepcions radicals en una època diferent de la que visqué. Una vintena d'anys abans de concebre les seves propostes revolucionàries, un altre huracà de realitat havia posat en qüestió els fonaments de la Física i la Matemàtica. Si Werner Karl Heisenberg havia mostrat en 1927 que la indeterminació és una característica fonamental del món quàntic, el 31, Kurt Gödel havia vingut a demostrar formalment que no hi ha manera rigorosa de provar totes les veritats matemàtiques. L'episodi devastador següent va tenir lloc cinc anys després, quan Alan Mathison Turing va descobrir la no computabilitat. Les màquines de Turing van contribuir de manera definitiva en la formalització del concepte d'algorisme. Dispositius teòrics definits sobre el paper de manera similar als processos compositius de John Cage, llegeixen, escriuen i esborren cadenes d'uns sobre cintes imaginàries segons el conjunt d'instruccions que les caracteritza. Qualsevol ordinador en servei actualment és reductible a una màquina de Turing. Tot i la seva simplicitat, són capaces de dur a terme qualsevol càlcul concebible. El que no és susceptible de ser considerat convenientment per alguna màquina d'aquesta classe, queda en l'ombra del que no és computable. Dels treballs d'aquest matemàtic, filòsof i teòric de la computació, precursor i peoner de la intel·ligència artificial, es desprèn que definitivament existeix una enormitat de coses no demostrables i això dóna pas a la consideració que tal vegada l'atzar sigui quelcom d'inherent al mateixos fonaments de la Matemàtica. Però a Turing li devem moltes altres contribucions essencials sense les que la nostra actual forma de pensar és impensable. A la seva mort als 41 anys, l'any 54, Turing, que va proposar el criteri encara avui més acceptat per estimar si una màquina és capaç de pensar, també havia encetat els primers treballs de simulació dels processos químics de la vida, una disciplina que ara anomenem vida artificial. Cimentava així les bases matemàtiques que donen lloc a les formes de la vida, la morfogènesi, al temps que inventava el connexionisme, és a dir, la computació amb xarxes neuronals. La contingència va determinar que les habilitats intel·lectuals per les que va arribar a les seves proeses teòriques tinguessin una aplicació pràctica d'enorme rellevància històrica : integrat en una operació britànica ultrasecreta que segons alguns historiadors va avançar dos anys la fi de la segona guerra mundial, va intervenir decisivament en la decriptació del codi de la màquina Enigma, que havia estat adoptada per les forces del Tercer Reich. Turing va néixer el mateix any que Cage, així que enguany també se celebra el seu centenari. Per això i pel tarannà revolucionari de les seves propostes, ens ha semblat que el nostre tribut a l'un podia ser al mateix temps el de l'altre. Hem demanat a l'Irish Circus Live Electronics Ensemble una performance sonora basada en el remix d'obres de John Cage on les decisions de les proporcions i el nombre d'elements de les mescles siguin resultat del procés implementat per una màquina de Turing. Irish Circus Live Electronics Ensemble Irish Circus Live Electronics Ensemble es un grup de creadors sonors especialitzat en la interpretació de l'obra electrònica de John Cage. Una part important del seu famós "Roaratorio, an Irish circus on Finnegans Wake" és la reinterpretació del paisatge sonor de l'obra literària “Finnegans Wake” de James Joyce. La primera frase d'aquest text considerat entre els de més difícil lectura en llengua anglesa sembla definir-se a sí mateix com a cicle inacabable : «Riverrun, past Eve and Adam’s from swerve of shore to bend of bay, brings us by a commodius vicus of recirculation back to Howth Castle and Environs»." La traducció d'aquest fragment a les llengues romàniques ratlla l'impossible, però s'aprecia clarament la idea de recirculació a la que Cage al·ludeix en justificar el títol de la seva pròpia obra : “per això el terme 'an Irish Circus', que ens du a un 'commodius vicus' de recirculació de la idea de cicles o, millor encara, d'alguns cicles concurrents, cadascun d'ells amb el seu propi centre d'atenció – un circ per reflectir el nostre propi entorn”. Integrat per artistes sonors que viuen i treballen a Barcelona, com ara Lina Bautista (Bogotà), Beatriz Carrillo (Santiago de Xile), Alex Geell (Santiago de Xile), Laura Llaneli (Barcelona), Ana Paula Santana (Ciutat de Mèxic), Pía Sommer (Santiago de Xile) o Renato Souza (São Paulo), el grup Irish Circus Live Electronics Ensemble proposa CageMixTuring, una escolta multifocal, composta de fragments memorables de l'obra d'aquest autor, gestionada per un algorisme implementat en una Màquina de Turing i expandida als 17 altaveus que integren el dispositiu d'espacialització sonora dissenyat per l'Orquestra del Caos. En virtut del control cec exercit per l'algorisme, Irish Circus Live Electronics Ensemble materialitza així en un context nou el conjunt al que Cage al·ludeix fet de cicles concurrents, cadascun d'ells amb el seu propi centre d'atenció. El concert serà a les 20 hores del dia 19 d'Octubre al Mirador del CCCB.
|