El Zeppelin 2009 es dedica a les difícils i no gens clares relacions entre els àmbits públic i privat, que en la actualitat, i en paral·lel al desenvolupament d’Internet 2.0, sofreixen un procés de redefinició cada vegada més incert i paradoxal. Fa ja més de deu anys que Scott McNealy, de Sun Microsystems, va predir la mort de la privacitat. Per primera vegada en la història, gairebé tothom està en disposició de difondre informació en la direcció de tots els punts de la terra. Però, ara, el poder i la por justifiquen l’exercici del control i, com a corol·lari, les argumentacions i conductes implícites que duen a considerar normal la pèrdua de privacitat.
-
Els menors de 25 anys tenen una actitud antitètica respecte a la privacitat: l’obertura total a la mirada pública ha estat una característica pròpia de les generacions joves, al menys, des dels anys 60 i en augment. I per una altra banda, hi ha els seus pares, per als quals, sovint, la memòria està vinculada a uns records que amb el temps es modifiquen i poden esvair-se o, en el millor dels casos, reduir-se a llibres, fotografies i vídeos. El passat de la generació actual es conserva a Internet.
-
Potencialment, aquesta memòria pot ser conservada per sempre. Els joves usen en massa les xarxes socials. Depèn dels països, però en els més rics, en la majoria de campus universitaris, gairebé el noranta per cent dels estudiants tenen una pàgina web. Per a ells, molts fragments d’informació personal quedaran per sempre a Internet i seran accessibles a aquesta i a les generacions que vinguin després, a través d’una simple recerca a Google o en la interfície de recerca de l’empresa o estructura que en cada període històric gaudeixi del control més universal de l’accés a la informació. La transparència de les dades és impressionant. Ara mateix, qualsevol pot divulgar les seves idees sense l’ajuda d’editors, emissions de ràdio, televisió i altres comissaris. Això es força positiu, però en canvi genera amenaces importants a la privacitat i a la reputació. Abans d’Internet, les històries de la gent corrien de boca en boca i no ultrapassaven el seu cercle social. Els detalls privats o íntims es reduïen als diaris personals que ro- manien tancats en els calaixos d’algun escriptori.
-
La interconnexió social afavoria per Internet ha fet que les comunitats de tot el planeta dirigeixin l’atenció vers la cultura de la xarxa social densa, pròpia de la societat preindustrial, on gairebé tots els membres d’una tribu ho sabien tot sobre tots els integrants. Ara, la diferència és que els integrants de les comunitats són per tot arreu i no necessàriament són localitzables en un lloc geogràfic definit.
-
Aquest panorama de transformació de la privacitat a cavall d’Internet s’intensifica per la suposada necessitat pública de detecció de terroristes o de portadors de certes malalties. Sembla que ara l’interès públic té millors raons que mai per recollir informació que fins ara havia pertangut a l’àmbit privat. Existeixen a més contexts, com ara la banca, el mercat, la medicina, la diplomàcia, on la privacitat de les comunicacions resulta essencial. És evident que el terrorisme i la connectivitat computacional donen a la privacitat una gran càrrega emotiva i política, però existeixen altres motius per tractar d’entreveure com evolucionarà en el futur. Per exemple, la disponibilitat d’algunes informacions especials, com ara serveis mèdics més precisos gràcies a la informació subministrada per l’anàlisi informatitzada d’historials mèdics o genètics, o una protecció més gran de les suplantacions d’identitat basada en sistemes d’autorització biomètrica. Un altre motiu és que la magnitud dels efectes col·laterals de les amen- aces tècniques de la privacitat i de la seguretat de les persones no té precedent. És en part conseqüència de les informacions que de si mateixos els individus pengen de les xarxes i també de l’evolució dels dispositius de vigilància, dels xips d’identificació de ràdio freqüència, de l’encreuament de dades i de les capacitats creixents d’espionatge que mostren els virus que infecten gairebé totes les xarxes.
-
El so és un senyal portador de missatges, molts d’ells susceptibles objectes d’espionatge. Hi ha sons totalment propis de l’àmbit privat. Altres tan sols es donen en públic. Però totes les produccions sonores estan mediatitzades pel control social. A uns sons els hi és permès d’envair l’esfera pública i a d’altres, no. Però la relació de l’art sonor amb la privacitat i el context als que amb aquests exemples es fa referència és trivial. El pensament, les posicions intel·lectuals, les reflexions sobre la privacitat, com sobre qualsevol altra qüestió, poden ser transmeses, comprimides, introduïdes, portades, per obres sonores especialment dedicades. En tot això, el poder i la por tenen funcions essencials i especials i aquesta és, en realitat, la motivació d’aquesta nova edició de Zeppelin : la reflexió, per mitjans de treballs sonors, sobre com el poder i la por han fet evolucionar la idea de privacitat, les relaciones del que es considera privatamb el que es considera públic.
-