Junt amb l'esport, les arts plàstiques, la política, la literatura, les pràctiques artístiques i professionals amb els mèdia, el cinema, les ciències humanes, les socials i les naturals, les religions, el pensament filosòfic, la dansa, la cuina... La música és una manifestació més de l'activitat cultural humana. Entre totes elles hi ha vasos comunicants: sense excepció, des de la pràctica de cada una es pot tenir en consideració a qualsevol de les altres.

És evident que, des d'un punt de vista purament numèric, en cadascun d'aquests àmbits, certes posicions i argumentacions gaudeixen de major interès que altres. Això ocorre independentment de la forma com es manifestin els seus plantejaments. No estan clares les raons. Alguns sostenen que simplement és així, que no hi ha raons i que cal tractar com a llei el fet que uns productes interessen més. Altres argumenten que aquest interès és modulable i es magnifica per l'efecte de les campanyes publicitàries impulsades per les empreses amb activitat econòmica en els diversos sectors culturals.

La primera argumentació és clarament infundada perquè no pot ser que les coses ocorrin sense cap raó. El nivell on es perd el fil de les raons últimes acostuma a ser molt més profund que el plantejat aquí. Per complex que sigui, és necessari, com a mínim, intentar entendre la forma com els fets arriben a produir-se -entre ells, els culturals i els musicals que ens ocupen. La falta d'interès en fer-ho sembla, senzillament, tendenciosa, compromesa potser amb les estratègies de les empreses privades que prefereixen abordar la realitat des de perspectives sospitosament pròximes al vell conductisme, que preferia no elaborar teories i treballar únicament amb les dades, suposadament, des del seu punt de vista, l'única manifestació fiable de la realitat. Si més no, aquesta perspectiva que presenta els fets com a dades és sospitosa de mandra intel·lectual, una actitud gens recomanable.

Pel contrari, conegut l'efecte de la manipulació política en les mentalitats des de tots els espais mediàtics del món, no sembla gens descabellat pensar que els interessos comercials siguin tant més capaços d'influir en els gustos de les poblacions humanes, com més gran sigui la seva potència econòmica. No existiria la publicitat, si això no fos cert, ni els partits polítics i tampoc les seves propostes serien tan visibles, si no es dilapidessin veritables fortunes amb el fi de promocionar-los. A part del seu efecte sobre les ventes, les inversions multimilionàries en la promoció d'alguns productes culturals té com a resultat casi immediat el creixement d'alguna indústria. Però això no passa sense un desequilibri: allò que creix per un costat és sostret sempre d'un altre, on defalleixen els productes que no gaudeixen del suport de les promocions publicitàries.

Sembla normal que, en un context liberal com el que caracteritza l'economia cada vegada més comú, les indústries culturals particulars inverteixin part dels seus bens en promocionar els seus productes. Això no explica, tanmateix, el grau de d'interès i participació de les institucions públiques en aquests productes. Encara és més difícil d'entendre la raó per la qual algunes institucions públiques actuïn tan sovint en benefici d'empreses particulars que tenen com a finalitat principal l'enriquiment. És simplement per la fascinació pel número? Per què aquestes tenen més visibilitat mediàtica que les altres? No hauria de ser al revés? Com és que, davant de l'enorme volum econòmic de tantes activitats humanes, els pressupostos de cultura són tan escassos? Per què aquests recursos s'inverteixen en el manteniment d'estructures, en detriment dels projectes de creació i de les precàries economies dels creadors? Per què l'especulació artística amb el so és un dels àmbits pitjor tractats? És una qüestió d'ordre únicament cultural o existeixen raons biològiques? Es tracta d'un rebuig ancestral en front d'allò desconegut, amenaçador, irracional, és a dir, tot allò sobre el que ens han anat informant les senyals acústiques al llarg d'una via filogenètica extraordinàriament antiga?

Amb aquesta activitat volem indagar sobre el lloc de la creació musical i de l'art sonor en el context general de la cultura. Ens interessen les idees dels qui pensen la música i l'art sonor des de fora. També, tots aquells productes sonors i musicals que es preguntin sobre el que passa en altres contextos de generació de productes culturals.