"Quin va ser l'origen de la ràdio?. La ràdio existia molt abans de ser inventada. Es manifestava sempre que hi havia veus de personatges invisibles : en el vent, en el tro, en el somni, en la bogeria. La ràdio és el sistema original de comunicació a través de la qual els déus parlaven a la humanitat."

Ray Murray Shafer.
Radical Radio. Sound by Artists. Art Metropole. Toronto. Walter Phillips Gallery . Banff. 1990

 

En el norantè aniversari del Cabaret Voltaire, Caos/Sonoscop proposa Mil i una veus, una activitat que presenta de manera expositiva, amb suport de concerts, projeccions i presentacions, una mostra de propostes de la Poesia Sonora i de l'Art Sonor, com ara l'Art Radiofònic, relacionades amb l'ús artístic i no convencional de la veu humana, sovint transformada pels mitjans tècnics de cada època.

Mil i una veus recull obres de poetes i artistes sonors d'arreu, de Raoul Hausmann, fundador de Dada Berlin el 1918, a Luci Tapahonso, poeta pertanyent a la comunitat dels indis Navaho, d'Henri Chopin, valedor entusiasta de la participació de les màquines electròniques i les matemàtiques en la creació poètica, a DJSpooky, que mescla elements sonors de la ràdio negra amb bandes sonores de dibuixos animats i enregistraments de la veu de Thomas Alba Edison. Totes aquestes obres i intervencions componen 6 col.leccions per a l'audició que Sonoscop ha confeccionat : Text Sound, Radio Radio, The LINEbreak Programs, Arxiu Propost, Veu i música electroacústica per a 8 altaveus i Le sixte livre.
Electroacústic, realitzat amb enregistraments de René Zosso de l'obra de François Rabelais.

Mil i una veus, que incentiva la creació contemporània amb l'estrena a l'acte inaugural de l'encàrrec de Lost&found, per a veus, percussions i electrònica en viu, de José Iges, també presenta a Barcelona per primera vegada un solo de veu a càrrec de l'artista multidisciplinar David Moss.

Mil i una veus convida Bartolomé Ferrando a reflexionar sobre la necessitat de la Poesia Sonora i Eduard Escoffet a presentar la seva selecció de mostres de Poesia Sonora de l'arxiu d'enregistraments de Propost.

La veu humana és una de les fonts primigènies de comunicació, d'informació i de transcendència. Emet cants, cançons, melodies, himnes, i és portadora d'informació, de poder, de plaer. Conté tota la nostra personalitat, de manera que, gairebé omnipotent, és capaç de revelar els límits de l'esperit.
Però, si bé és cert que pot desvetllar els detalls més íntims de l'ànima, està subjecta a una estètica rigorosa, ben coneguda dels professionals de la ràdio, i quan és autèntica, quan neix de la necessitat de dir, de comunicar, a la veu humana no hi ha qui la pari. Més enllà del contingut semàntic de les paraules, la veu humana és la matèria bàsica de la Poesia Sonora, que el plantejament de Mil i una veus considera com una forma d'art paral·lela a la Poesia Visual. Si la Poesia Visual se situa entre la Poesia i les Arts Visuals, la Poesia Sonora es troba entre la Poesia i la Música, de manera que és exactament l'element acústic el que determina el seu valor estètic i formal. La Poesia Sonora es fa real quan es pot sentir, per exemple, en poemes recitats en llenguatges fantàstics, en textos escrits en símbols inventats o en forma de sons vocals que no poden ser escrits de cap manera. És una forma molt directa de comunicació que aprofita la immediatesa de la veu humana sense que el contingut semàntic sigui absolutament necessari. La imaginació de l'oient passeja lliurement sense la pressió dels significats de les paraules. En el context de la Poesia Sonora i de les altres produccions artístiques que Mil i una veus té en compte, el so genera el sentit a través dels seus propis models, així com de les referències que tals models tenen en la nostra experiència. La contenció de la veu, la inversió del sentit de l'aire en el moment de la pronunciació, la veu que ressona en la gola, en tot el cos, la veu aspirada, la veu visceral, enfuriments vocals, xiscles naturalistes, componen, entre d'altres, la identitat de la Poesia Sonora, de manera que la imaginació de l'oient passeja lliurement sense la pressió dels significats de les paraules.

La Poesia Sonora fluctua entre la música i la literatura, entre la parla i el cant, entre l'experimentació sono-verbal i el joc glosso semàntic. No és lectura declamada o recitat de poemes. Sobretot, es tracta d'una recerca intensa i apassionada de les possibilitats expressives de l’oralitat en totes les seves dimensions. El seu inici es remonta als orígens de l'espècie humana i té continuïtat al llarg de tota la seva història. Però a principis del Segle XX, els moviments avantguardistes van forçar la desaparició de les fronteres entre les disciplines artístiques. El soroll es va convertir per primera vegada en element expressiu. Els sons de la vida quotidiana es van alliberar. La paraula va esdevenir element musical.
Més endavant, vers els anys 50, resorgeix amb l'aparició de les tècniques d'enregistrament electrònic, i es diversifica notablement, fins que, avui en dia, amb les tecnologies digitals, les possibilitats de la Poesia Sonora han esdevingut infinites. Les tecnologies, els sabers, les cultures canvien molt ràpidament, de manera que la idea de "verbivocovisualitat", enunciada per primera vegada per James Joyce, és ara totalment possible per mitjà de la tècnica, és a dir, els magnetòfons i magnetoscopis en un primer moment, vers els anys 50, i després, els dispositius multimèdia, cada vegada més a l'abast dels creadors. En aquest context, Mil i una veus es pregunta al voltant de la significació del fet de cantar, parlar, sentir o escoltar veus amb l'oïda, la ment i el cos, ara que les possibilitats de reproducció, transformació i transmissió s'han multiplicat, ara que la radiodifussió s'ha estès i diversificat.

 

OBJETOS PERDIDOS (Lost & Found)
José Iges amb Pilar Subirà i Pedro López
Divendres 3 de Novembre de 2006, 21:00h
Auditori - CCCB

Estrena del concert per a veus, percussions i electrònica, de José Iges

Encargo de obra musical vinculada a estreno del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música.

Més informació

**********************************************************************

WILD WORLD
David Moss
Dissabte 4 de Novembre de 2006, 21:00h
Auditori - CCCB

Wild World: Odd objects, extreme voice

Una actuació musical densa, intensa, còmica, commovedora, lírica, misteriosa i excèntrica, plena de veus. És música física d'un performer únic, un dels vocalistes més imprevisibles dels nostres temps. "Wild World" (Món Salvatge) investiga el límit entre ritme, cançó, soroll i el cos humà i combina experiències vocals marcades pel llenguatge amb ritmes percussius, pervertits i electrònica excèntrica.

Extracte de vídeo



Més informació sobre David Moss

EDUARD ESCOFFET:
Camí fressat : Itineraris per les escriptures sonores contemporànies
Dissabte 4 de Novembre de 2006, 17:30h
Auditori - CCCB

Hi ha escriptures no escrites. José Luis Castillejo ja fa temps que ens ho va deixar clar. I l’escriptura és, per tant, un sistema que es pot plasmar de múltiples maneres. El so i fins i tot la recitació en directe són un acte d’escriptura. O de cosificació del pensament. No podem perdre de vista que quan parlem de poesia sonora estem parlant senzillament d’escriptura i, al capdavall, de literatura. Ara bé, una literatura que varia el format (se separa de nou del llibre) i que aporta nous elements fins llavors impossibles, com ara la simultaneïtat de la veu i la reproducció mecànica dels matisos de la parla.

Tot i que no podem parlar de poesia sonora abans dels anys cinquanta, és evident que hi ha un llarg recorregut des dels primers clàssics, passant per la poesia medieval (eminentment oral, eminentment musical), la poesia barroca (que és la que aportarà de veritat els fonaments de l’experimentació poètica contemporània) i els experiments de les primeres avantguardes (de vegades nihilistes, de vegades ingènuament revolucionàries).
La poesia sonora és hereva d’aquesta línia contínua, en batalla amb el seu present, però és també fruit d’un moment i sobretot –insisteixo– d’una tècnica que permetrà un treball amb l’escriptura fins llavors impossible: el magnetòfon i la possibilitat de duplicar i manipular la pròpia veu.

Aquests quatre recorreguts volen indagar en els orígens de la poesia sonora i les seves evolucions, que sovint tenen a veure amb aspectes culturals més amplis que la simple experimentació sonora. No és cap circuit canònic i més aviat, una tria amb força atzar i amb intenció de visibilitzar contorns prou distants. Fins i tot m’he permès incloure autors i peces que en un sentit estricte no se situen en la poesia sonora o que són senzillament un bon treball de recitació. Hi falten noms, i tots els que hi ha, alhora, m’han fet entendre i estimar una escriptura profunda en premisses i en objectius. Altrament, he de dir que en general m’he limitat a un aspecte de cada autor, per tal d’il·lustrar les línies motrius que vull tractar. No és una reducció, ans una focalització.

a) L’espai barroc: l’obsessió per ampliar el camp de batalla
bernard heidsieck, Amanda Stewart, Ake Hodell, Beth Anderson, Franz Mon, Fatima Miranda.

b) La ràdio dispara: la influència de les músiques populars
Maurice Lemaître, BpNichol, Ide Hintze, Anne-James Chaton, Lesego Rampolokeng, Accidents Polipoétics.

c) Contra les fronteres lingüístiques
Ilmar Laaban, Paul de Vree, Ernst Jandl, Enric Casasses, Am érico Rodrigues, Josep Ramón Roig

d) Ultraecologisme i l’adveniment dels futurs: el final de la civilització del paper
Henri Chopin, Enzo Minarelli, Brandon Labelle, Christian Prigent, Jörg Piringer Xavier Sabater

Més informació sobre Eduard Escoffet

**********************************************************************

BARTOLOMÉ FERRANDO:
Una perspectiva teòrica de la Poesia Sonora
Dissabte 4 de Novembre de 2006, 18:30h
Auditori - CCCB

Una reflexió sobre la necessitat de la Poesia Sonora

Més informació sobre Bartolomé Ferrando

Sala Mirador, CCCB.
3 i 4 de Novembre de 12:00 a 20:00h


Mil i una veus facilita la consulta d'aquests treballs en dos formats complementaris: el públic i l'individual. En horari continu a la sala Mirador del CCCB.


CONSULTA INDIVIDUAL:

Els visitants tenen accés de manera selectiva als treballs i a la informació complementària per mitjà de quatre estacions de treball independents.

TEXT SOUND

Text Sound és un recull de treballs en diverses llengües de Charles Amirkhanian, Jacques Bekaert, William Burroughs, Henry Chopin, BobCobbing, J.A. da Silva, Hugh Davies, Sten Hanson, Lars-Gunnar Bodin, Ake Hodell, Bengt Emil Johnson, entre altres poetes, pensadors, escriptors i filòsofs.

**********************************************************************

RADIO RADIO

Radio Radio és una serie de 16 emissions de ràdio de quaranta-cinc minuts, en anglès. Martin Spinelli presenta converses i interpretacions d'una sèrie de productors de ràdio innovadors, poetes sonors i artistes sonors en resposta a la pregunta de si queda espai per a l'experimentació poètica a la ràdio. Són Gregory Whitehead, Stephen Erickson, Jennifer & Kevin McCoy, cris cheek, Charles Bernstein, John Oswald, Bob Cobbing, Christof Migone, Michael Basinski, Sianed Jones, Piers Plowright, Paul D. Miller (a.k.a DJ Spooky), Lawrence Upton, Bufffluxus i Jane Draycott & Elizabeth James.

**********************************************************************

LINEBREAK

LINEbreak Programs, guanyador del 1997 CASE Award for Radio Programming, és una sèrie de programes de l'Electronic Poetry Center de Nova York, de mitja hora de durada, amb alguns dels escriptors i artistes més intel.ligents i innovadors d'ara mateix. LINEbreak presenta una àmplia mostra d'autors d'arreu. Des de novel·listes i guionistes regularment presents a les pàgines de cultura de la premsa fins a poetes revolucionaris i d'avantguarda, performers i vídeoartistes sovint maltractats pels mitjans importants : Cecilia Vicuña, Dennis Tedlock, Ray Federman, Lance i Andrea Olsen, Ted Pearson, Sherwood Lazier, Lyn Hejinian, Ron Silliman, Robert Creeley, Jena Osman, Fiona Templeton, Steve Mccaffery, Peter Straub, Carla Harryman, Paul Auster, Jackson Maclow, Bruce Andrews, Luci Tapahonso, Ben Yarmolinsky, Karen Maccormack, Ben Friedlander, Barbara Guest, Madeline Gins, Susan Howe, Hannah Weiner, Leslie Scalapino i Jerome Rothenberg. Aquesta sèrie de programes va ser acollida i coproduïda pel poeta i mestre Charles Bernstein i Martin Spinelli.


**********************************************************************

MÚSICA ELECTROACÚSTICA I VEU

Selecció de vuit peces de música electroacústica i veu a càrreg de Ferran Cuadras d'Arsonal.

- Milton Babbitt: "Philomel" (1964)
- Lars-Gunnar Bodin: "Clouds" (1972-76)
- Michel Chion: "Le Prisonnier du Son" (1972-91)
- Francis Dhomont: "Sous le regard d'un soleil noir" (1979-81)
- Roger Reynolds: "The Palace (Voicespace IV)" (1980)
- Robert Normandeau: "Le Renard et la rose" (1995)
- Daniel Teruggi: "Fugitives Voix" (1997)
- Trevor Wishart: "Globalalia" (2004)

**********************************************************************

SELECCIONS PERIFÈRIQUES

Presentem nou Cedés amb seleccions temàtiques de material sonor de molt variada procedència. Cadascun dels discos està acompanyat d'un breu text de presentació i alguns links de referència.

Els Cedés:

CD1. Scat Singing i Beatboxing
CD2. History of sound poetry: An introduction (de Charles Amirkhanian)
CD3. John Cage en el Museu DeYoung
CD4. Teach Yourself Terror (de Allsopp & Weir)
CD5. Cants Tradicionals (Shuar, Mapuche, Tuva, Dhrupad)
CD6. Rituals i Xamanisme (Maria Sabina, sessió d'Ayahuasca Shuar, xamans i possessos, natius nordamericans)
CD7. Roaratorio: An irish circus on Finnegans Wake (Peça completa de John Cage)
CD8. Roaratorio: An irish circus on Finnegans Wake (Només la veu de John Cage)
CD9. Literatura i Ràdio (Grabacions d'Antonin Artaud, Samuel Beckett i Dylan Thomas)

**********************************************************************

SELECCIÓ DE TEXTOS

Una selecció de textos relacionats amb els usos artístics i no convencionals de la veu serveixen per recolzar molts dels continguts que es presenten a MIL I UNA VEUS. Una selecció coordinada per Silvia Scaglioni per a Sonoscop, que es divideix en les seccions següents:

- Artistes i performers
- Tècniques vocals contemporànies no convencionals
- Cants tradicionals
- Poesia sonora
- Art radiofònic

 

descarrega els textos (808KB .pdf)

 

CONSULTA PÚBLICA:

Vuit altaveus difonen els treballs seleccionats en un espai on els visitants poden asseure's còmodament en butaques i catifes i observar a la pantalla central tota la informació.



VEU I MÚSICA ELECTROACÚSTICA PER A VUIT ALTAVEUS
Obres realitzades a The Sonic Research Studio.
School of Communication. Simon Fraser University:

Temple. Barry Truax
The Shaman Ascending. Barry Truax
Prospero's Voyage. Barry Truax. (Basada en texts de William Shakespeare).
Googolplex. Ben Wilson
Fuer Dich-For You. Hildegard Westerkamp. (Basada en l'obra poètica de Rilke).

Més Informació sobre els autors

**********************************************************************

LE SIXTE LIVRE

Per al seu festival “Synthèse l994”, l'Institut International de Musique Electroacoustique de Bourges (IMEB) havia encarregat a diversos compositors europeus una peça per al cinqué centanari del naixement de François Rabelais. Moltes d'aquestes peces inclouen un text de Rabelais dit per René Zosso a la manera ... "rabelesiana".

En concert, alguns d'aquests texts es diuen en directe i altres ho incluen en el suport. Una de les peces, inclús, la Dive Boutelle, inclou el text en el suport però utilitza Zosso com un actor mut... És cert que en difusió acusmàtica això no se sent... Algunes peces utilitzen en la mescla sons de viola de roda.

Amb la participació d'Anne Osnowycz en dues peces.


Le Torche cul. Sten Hanson
Quand Phillippe de Macedonie. Françoise Barrière
Cantagruelle aux Enfers. Rainer Boesh
Songes Drôlatiques. Michel Redolfi
Arbre-Jeux de Rabelais. Leo Kupper
Les Tympanes Syncopées. Pierre Boeswilwald
L'Oracle de la Dive Bouteille. Georg Katzer
Otto ti bou. Daniel Tosi
Cocuprenant de Quaresme. José Manuel Berenguer
Les Vusions. Ulrich Suesse